El desenvolupament de l'estudi es basa principalment en la combinació i anàlisi de dades de diferents registres públics que són representatius de la població catalana i que inclouen variables de naturalesa molt diversa.
Es durà a terme un estudi cas-control niat retrospectiu definit a partir de la cohort dinàmica de població amb accés als serveis públics de salut de Catalunya en el període 2014-2019. La població d'estudi o casos són aquelles persones ateses per temptativa de suïcidi en els serveis de salut públics catalans i que són registrades en CRS durant el període d'estudi.
Abordem un problema important de infraregistre d'intent de suïcidi; no tots els casos d'intent de suïcidi es detecten o es reporten com a tal, de manera que no són codificats correctament i registrats en CRS. Per això, es revisaran també les bases de dades CMBD hospitalàries, d'urgències i d'atenció primària i s'inclouran com casos els pacients que presentin algun diagnòstic que codifiqui per autolesió, ja que els codis ICD (ICD-9-CM i ICD-10 -CM), actualment utilitzats per codificar intents de suïcidi, no distingeixen entre autolesions amb intenció o sense intenció suïcida. En total es calcula una mostra total d'uns 15000 casos.
Totes les dades disponibles són d'origen públic i es gestionen a través de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (aquas).
Com a resultats, s'estimaran mesures d'incidència d'intent i reintent de suïcidi i es calcularà quina relació hi ha amb els principals factors de risc a nivell individual i poblacional. El gran repte recau en el gran nombre de factors de risc que poden ser explicatius de la conducta suïcida i els seus orígens tan diversos: factors sociodemogràfics (p. Ex., Edat, sexe o àrea de residència), socioeconòmics (pàg. Ex., nivell de renda), clínics (p. ex., diagnòstics mèdics o psiquiàtrics) i d'ús de serveis assistencials (p. ex., visites de tractament i medicació).
Per abordar aquest repte, desenvoluparem algoritmes de classificació avançats (per exemple, regressió logística regularitzada, random forests o gradient boosting) per tenir en compte els diversos efectes additius i d'interacció que es donen entre la gran quantitat de factors de risc en estudi. Això donarà com a resultat la identificació de diversos conjunts de factors de risc rellevants i proporcionaran nova informació als metges sobre com avaluar el risc de suïcidi en la pràctica diària. A més, el nostre estudi donarà com a resultat eines útils per ajudar els metges a avaluar el risc real de suïcidi, és a dir, estimar la probabilitat d'intent de suïcidi posterior a les visites d'atenció mèdica en diferents entorns d'atenció mèdica.
Finalment s'ha d'estimar l'efectivitat de el programa tenint en compte la mortalitat i les hospitalitzacions per suïcidi, així com els costos derivats de la implementació i ús de el programa, comparant aquests resultats amb el tractament habitual d'aquests pacients. Així mateix, s'avaluarà la implementació de el programa a Catalunya utilitzant indicadors de cobertura i qualitat (és a dir, indicadors que tenen en compte la proporció de la població diana que rep la intervenció i el grau en què el programa compleix amb el protocol d'actuacions previst ).
