Gairebé la meitat dels professionals sanitaris de l’Estat ha presentat un risc alt de trastorn mental durant la primera onada de la COVID-19
12-01-2021
Gairebé la meitat dels professionals sanitaris de l’Estat té un alt risc de patir un trastorn mental després de la primera onada de la pandèmia de la COVID-19. A més, un 3,5% presenta ideació suïcida activa (presència de desitjos de mort i de pensaments persistents de voler-se matar). Així ho conclouen dos estudis realitzats a través d’enquestes a professionals (projecte MINDCOVID) de divuit centres hospitalaris de sis comunitats autònomes de l’Estat (Andalusia, el País Basc, Castella i Lleó, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana), que han liderat investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), així com metges de l’Hospital del Mar. Les dades les publica la Revista de Psiquiatría y Salud Mental i la revista Depression & Anxiety.
Els dos treballs s’han basat en una sèrie d’enquestes anònimes en línia realitzades a professionals sanitaris dels divuit centres participants. 9.138 d’ells van participar en l’estudi, responent preguntes sobre la seva feina durant la primera onada de la pandèmia, relacions familiars, impacte personal de la COVID-19 o a l’entorn familiar, social i laboral i una sèrie de mesures acurades per a detectar possibles trastorns mentals.
“Les dades de la primera onada de la pandèmia, indiquen una prevalença de problemes de salut mentals discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l’esperada. Caldrà monitorar el risc que aquests problemes persisteixin i alhora, tenir en compte els factors identificats en el nostre estudi per tractar de minimitzar-ho”, segons el Dr. Jordi Alonso, autor principal de l’estudi, director del Programa d’Epidemiologia de l’IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
El 80% dels enquestats, segons el treball publicat a la Revista de Psiquiatría y Salud Mental, van estar involucrats directament a la cura de pacients COVID-19, tot i que només el 43% van estar-hi en contacte durant gairebé tot el temps. El 17,4% va contraure la malaltia i 112 van necessitar ingrés hospitalari. En el 13,4% dels casos algun membre de la família directa va resultar infectat i a 1 de cada 4, el professional va haver de confinar-se o restar en quarantena. 4 de cada 10 van reportar haver patit algun tipus de desordre mental abans de la pandèmia.
Impacte de la pandèmia en la salut mental dels professionals sanitaris
Del total de participants, el 45,7% presenten risc alt per algun tipus de trastorn mental, és a dir, necessiten una avaluació professional per a confirmar la presència d’un trastorn mental. A la vegada, 1 de cada 7, el 14,5%, presenten un trastorn mental discapacitant, amb repercussions negatives clares en la seva vida professional i social. Per patologies, el 28,1% presenten depressió, el 22,5% trastorn per ansietat, gairebé 1 de cada 4, pànic, el 22,2% estrès posttraumàtic i una mica més del 6%, abús de substàncies. A més, haver presentat un trastorn mental abans de la pandèmia dobla el risc de tornar-ne a patir a conseqüència de la COVID-19.
“Els resultats de l’estudi no ens sorprenen, però ens preocupen. Són molt consistents amb la nostra experiència clínica. Vàrem atendre a molts sanitaris amb estrès agut, esgotament i ansietat. Especialment, aquells que ja havien experimentat anteriorment problemes de salut mental. Com en altres institucions, al nostre centre vàrem posar en marxa un programa de suport emocional, el programa One2One, que facilitava un acostament multicanal als professionals”, explica el Dr. Víctor Pérez, últim signant del treball, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar (INAD), coordinador del Grup de Recerca en Salut Mental de l’IMIM-Hospital del Mar i investigador del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM).
La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, no nascudes a l’Estat i no casades. El col·lectiu de les auxiliars d’infermeria és el que mostra un impacte més gran. 2 de cada 3 auxiliars pateixen risc alt per trastorns mentals i la meitat de les infermeres. A la vegada, hi ha una prevalença més elevada en aquells professionals exposats a pacients COVID-19, i entre aquells que han patit la malaltia o que han tingut familiars infectats.
Davant aquests resultats, els autors recomanen un monitoratge als professionals sanitaris amb trastorns mentals previs, així com aquells amb una exposició elevada a pacients amb COVID-19, que hagin patit la infecció o hagin estat en confinament, amb especial atenció a les auxiliars d’infermeria.
Ideació suïcida activa
A part d’una prevalença elevada en trastorns mentals, l’estudi MINDCOVID també documenta una prevalença alta d’ideació suïcida activa, del 3,5%, i d’intents de suïcidi, del 0,1%, durant la primera onada de la pandèmia, com revela el treball que publica Depression & Anxiety. Una xifra que contrasta amb el 0,7-0,9% estimat per a la població general abans de la pandèmia. “Això és preocupant, sobretot atès el risc ja augmentat de suïcidi entre els professionals sanitaris abans de l’aparició de la pandèmia. L’estudi MINDCOVID demostra que aquest augment del risc d’ideació suïcida s’explica en part per la pressió patida pels centres sanitaris en termes de coordinació i personal durant la primera onada”, segons el Dr. Philippe Mortier, investigador postdoctoral de l’IMIM-Hospital del Mar, del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i signant dels dos treballs.
Les dades posen de manifest, segons els autors, la necessitat d’esforços socials per evitar contagis i evitar que els sistemes sanitaris es vegin desbordats. Un altre factor d’estrès important per a la ideació suïcida que l’estudi va identificar, és l’estrès financer, com ara, la por a la pèrdua d’ingressos o la pèrdua d’ocupació a causa de la pandèmia. Una sèrie de simulacions van demostrar que les intervencions que augmenten la preparació hospitalària i disminueixen la inseguretat financera entre els treballadors sanitaris poden provocar reduccions de la ideació suïcida substancials, de fins al 75%.
A l’estudi MINDCOVID hi han participat i col·laborat, a banda de l'IMIM i l’Hospital del Mar, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’IDIAPJGol, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, la Fundación Investigación e Innovación Biomédica de Atención Primaria de la Comunitat de Madrid, l’Hospital Universitario de Donostia, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitario Araba-Santiago, l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón, l’Hospital Universitario 12 de Octubre i l’Hospital Universitari Príncipe de Asturias de Madrid, l’Hospital Universitario Torrecárdenas, a Almeria, l’Hospital Clínic Universitari de València, l’Hospital El Bierzo, de Lleó, l’Hospital Universitario de Cruces, a Bilbao.
Aquests estudis han rebut finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (Ministeri de Ciència i Innovació)/FEDER COV20/00711, Sara Borrell, CD18/00049) i de la Generalitat de Catalunya (2017SGR452).
Articles de referència
Jordi Alonso, Gemma Vilagut, Philippe Mortier, Montse Ferrer, Itxaso Alayo, Andrés Aragón-Peña, Enric Aragonès, Mireia Campos, Isabel del Cura-González, José I. Emparanza, Meritxell Espuga, M. Joao Forjaz, Ana González Pinto, Josep M. Haro, Nieves López Fresneña, Alma Martínez de Salázar, Juan D. Molina, Rafael M. Ortí Lucas, Mara Parellada, José Maria Pelayo-Terán, Aurora Pérez Zapata, José I. Pijoan, Nieves Plana, Teresa Puig, Cristina Rius, Carmen Rodriguez-Blazquez, Ferran Sanz, Consol Serra, Ronald C. Kessler, Ronny Bruffaerts, Eduard Vieta, Víctor Pérez-Solá, MINDCOVID Working group. Mental Health Impact of the First Wave of COVID-19 Pandemic on Spanish Healthcare Workers: a Large Cross-sectional Survey. Epub ahead of print. Rev. Psiq. Salud Mental. 10.27.20220731; doi: https://doi.org/10.1016/j.rpsm.2020.12.001
Mortier P, Vilagut G, Ferrer M, et al. Thirty‐day suicidal thoughts and behaviors among hospital workers during the first wave of the Spain COVID‐19 outbreak. Depression and Anxiety. 2020;1–17. https://doi.org/10.1002/da.23129
Els dos treballs s’han basat en una sèrie d’enquestes anònimes en línia realitzades a professionals sanitaris dels divuit centres participants. 9.138 d’ells van participar en l’estudi, responent preguntes sobre la seva feina durant la primera onada de la pandèmia, relacions familiars, impacte personal de la COVID-19 o a l’entorn familiar, social i laboral i una sèrie de mesures acurades per a detectar possibles trastorns mentals.
“Les dades de la primera onada de la pandèmia, indiquen una prevalença de problemes de salut mentals discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l’esperada. Caldrà monitorar el risc que aquests problemes persisteixin i alhora, tenir en compte els factors identificats en el nostre estudi per tractar de minimitzar-ho”, segons el Dr. Jordi Alonso, autor principal de l’estudi, director del Programa d’Epidemiologia de l’IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
El 80% dels enquestats, segons el treball publicat a la Revista de Psiquiatría y Salud Mental, van estar involucrats directament a la cura de pacients COVID-19, tot i que només el 43% van estar-hi en contacte durant gairebé tot el temps. El 17,4% va contraure la malaltia i 112 van necessitar ingrés hospitalari. En el 13,4% dels casos algun membre de la família directa va resultar infectat i a 1 de cada 4, el professional va haver de confinar-se o restar en quarantena. 4 de cada 10 van reportar haver patit algun tipus de desordre mental abans de la pandèmia.
Impacte de la pandèmia en la salut mental dels professionals sanitaris
Del total de participants, el 45,7% presenten risc alt per algun tipus de trastorn mental, és a dir, necessiten una avaluació professional per a confirmar la presència d’un trastorn mental. A la vegada, 1 de cada 7, el 14,5%, presenten un trastorn mental discapacitant, amb repercussions negatives clares en la seva vida professional i social. Per patologies, el 28,1% presenten depressió, el 22,5% trastorn per ansietat, gairebé 1 de cada 4, pànic, el 22,2% estrès posttraumàtic i una mica més del 6%, abús de substàncies. A més, haver presentat un trastorn mental abans de la pandèmia dobla el risc de tornar-ne a patir a conseqüència de la COVID-19.
“Els resultats de l’estudi no ens sorprenen, però ens preocupen. Són molt consistents amb la nostra experiència clínica. Vàrem atendre a molts sanitaris amb estrès agut, esgotament i ansietat. Especialment, aquells que ja havien experimentat anteriorment problemes de salut mental. Com en altres institucions, al nostre centre vàrem posar en marxa un programa de suport emocional, el programa One2One, que facilitava un acostament multicanal als professionals”, explica el Dr. Víctor Pérez, últim signant del treball, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar (INAD), coordinador del Grup de Recerca en Salut Mental de l’IMIM-Hospital del Mar i investigador del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM).
La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, no nascudes a l’Estat i no casades. El col·lectiu de les auxiliars d’infermeria és el que mostra un impacte més gran. 2 de cada 3 auxiliars pateixen risc alt per trastorns mentals i la meitat de les infermeres. A la vegada, hi ha una prevalença més elevada en aquells professionals exposats a pacients COVID-19, i entre aquells que han patit la malaltia o que han tingut familiars infectats.
Davant aquests resultats, els autors recomanen un monitoratge als professionals sanitaris amb trastorns mentals previs, així com aquells amb una exposició elevada a pacients amb COVID-19, que hagin patit la infecció o hagin estat en confinament, amb especial atenció a les auxiliars d’infermeria.
Ideació suïcida activa
A part d’una prevalença elevada en trastorns mentals, l’estudi MINDCOVID també documenta una prevalença alta d’ideació suïcida activa, del 3,5%, i d’intents de suïcidi, del 0,1%, durant la primera onada de la pandèmia, com revela el treball que publica Depression & Anxiety. Una xifra que contrasta amb el 0,7-0,9% estimat per a la població general abans de la pandèmia. “Això és preocupant, sobretot atès el risc ja augmentat de suïcidi entre els professionals sanitaris abans de l’aparició de la pandèmia. L’estudi MINDCOVID demostra que aquest augment del risc d’ideació suïcida s’explica en part per la pressió patida pels centres sanitaris en termes de coordinació i personal durant la primera onada”, segons el Dr. Philippe Mortier, investigador postdoctoral de l’IMIM-Hospital del Mar, del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i signant dels dos treballs.
Les dades posen de manifest, segons els autors, la necessitat d’esforços socials per evitar contagis i evitar que els sistemes sanitaris es vegin desbordats. Un altre factor d’estrès important per a la ideació suïcida que l’estudi va identificar, és l’estrès financer, com ara, la por a la pèrdua d’ingressos o la pèrdua d’ocupació a causa de la pandèmia. Una sèrie de simulacions van demostrar que les intervencions que augmenten la preparació hospitalària i disminueixen la inseguretat financera entre els treballadors sanitaris poden provocar reduccions de la ideació suïcida substancials, de fins al 75%.
A l’estudi MINDCOVID hi han participat i col·laborat, a banda de l'IMIM i l’Hospital del Mar, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’IDIAPJGol, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, la Fundación Investigación e Innovación Biomédica de Atención Primaria de la Comunitat de Madrid, l’Hospital Universitario de Donostia, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitario Araba-Santiago, l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón, l’Hospital Universitario 12 de Octubre i l’Hospital Universitari Príncipe de Asturias de Madrid, l’Hospital Universitario Torrecárdenas, a Almeria, l’Hospital Clínic Universitari de València, l’Hospital El Bierzo, de Lleó, l’Hospital Universitario de Cruces, a Bilbao.
Aquests estudis han rebut finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (Ministeri de Ciència i Innovació)/FEDER COV20/00711, Sara Borrell, CD18/00049) i de la Generalitat de Catalunya (2017SGR452).
Articles de referència
Jordi Alonso, Gemma Vilagut, Philippe Mortier, Montse Ferrer, Itxaso Alayo, Andrés Aragón-Peña, Enric Aragonès, Mireia Campos, Isabel del Cura-González, José I. Emparanza, Meritxell Espuga, M. Joao Forjaz, Ana González Pinto, Josep M. Haro, Nieves López Fresneña, Alma Martínez de Salázar, Juan D. Molina, Rafael M. Ortí Lucas, Mara Parellada, José Maria Pelayo-Terán, Aurora Pérez Zapata, José I. Pijoan, Nieves Plana, Teresa Puig, Cristina Rius, Carmen Rodriguez-Blazquez, Ferran Sanz, Consol Serra, Ronald C. Kessler, Ronny Bruffaerts, Eduard Vieta, Víctor Pérez-Solá, MINDCOVID Working group. Mental Health Impact of the First Wave of COVID-19 Pandemic on Spanish Healthcare Workers: a Large Cross-sectional Survey. Epub ahead of print. Rev. Psiq. Salud Mental. 10.27.20220731; doi: https://doi.org/10.1016/j.rpsm.2020.12.001
Mortier P, Vilagut G, Ferrer M, et al. Thirty‐day suicidal thoughts and behaviors among hospital workers during the first wave of the Spain COVID‐19 outbreak. Depression and Anxiety. 2020;1–17. https://doi.org/10.1002/da.23129